L'os humà

Hi havia una vegada un nen que es deia Jack que sempre molestava a tots els animals que es trobava tirant-los pedres. En especial als ossos.

Un dia va decidir anar al bosc a «divertir-se» a la seva manera amb els animals. Mentres caminava entre els arbres va ensopegar amb una arrel que sortia del sòl. Seguidament es va desmaiar. Quan va re-cobrar la consciencia va començar a notar alguna cosa rara en ell... Va anar a un riu a refrescar-se i va beure el seu reflex a l'aigua. S'havia convertit en un ós!

 Jack es preguntava perquè.... com era possible
Sobtadament va sentir unes veus, uns crits que venien cap a ell, però estava tan submergit en els seus pensaments que no en va fer molt cas.
-Ahhhh!!!!!!- Va esclatar de dolor en Jack.
Uns nens li estaven tirant unes pedres grosses i punxegudes, sense pietat.

Jack va corre fins  que va allunyar-se, després es va preguntar perquè els nens li tiraven pedres i es va en recordar dels dies en que ell es divertia tirant pedres als animals.
En aquell moment, es va adonar del mal que estava provocant a aquelles pobres criatures, i es va sentir molt malament amb ell mateix.
Va començar a córrer per tot el bosc, desesperat i cansat de la seva situació. Corria tan ràpid que no es va adonar que el camí era molt relliscós ja que fa poc havia plogut i estava ple de fang, i va caure. 
Al cap d'uns segons com per art de màgia es va trobar al seu llit, envoltat de tots els amics i familiars que estimava. Ells li van explicar que anava passejant pel bosc i que va caure perdent la consciencia, amb la sort de que un pagès que passava per allà se'l va trobar i el va portar al seu poble.
Va ser un somni? Va ser real? En Jack no ho va saber mai, però va aprendre una lliçó molt valuosa: «fes als altres el que vulguis que et facin a tu»